David Cantarero

 

David Cantarero Tomás
Bancos de imagen
, 2016
Instalació. Impressió a color sobre lona de polièster, polièster d’espill daurat, llistons de fusta
7 peces de 64 x 166 cm c/u.

En estos bancos se asientan varias problemáticas que atraviesan la imagen en la actualidad, relativas tanto a sus modos de producción y distribución, como a aspectos referentes al impacto de los media y de la tecnología. Mediante un juego de palabras, se alude a la generación masiva de imágenes hoy, recogidas en archivos que las almacenan, catalogan y ponen a disposición del público. Pero paradójicamente, lo que en estos bancos se muestra, tratando de implementar la extrañeza que provoca su disposición, en vez de responder a una multiplicidad capta únicamente aquello que tienen delante. Además, tanto la secuencialidad de las imágenes como sus dimensiones, que curiosamente son similares a uno de los primeros formatos panorámicos, remiten a la imagen-movimiento, pero en una inversión de papeles, pasando del lugar de la pantalla al del espectador. Así, la imagen nos ocupa en ambos sentidos, ya que permanecemos ocupados por y en ella.

Anuncios

Fermín Jiménez Landa

Fermín Jiménez Landa
A Robert Mitchum lo arrestaron un miércoles, 2016
Relats orals probablement certs narrats per policies municipals, verdulers, carnissers, perruquers i cambrers

La obra consiste en una serie de relatos orales probablemente ciertos narrados por los policías municipales, verduleros, carniceros, peluqueros y camareros que se encuentran en el recorrido de la bienal. Son rumores, anécdotas y sucesos poco contrastados que he ido coleccionando en comidas familiares, paradas de autobús, bodas, antros y paseos.

A cada uno se le ha contado una de estas brevísimas historias para que la cuente con sus palabras al viandante que le pregunte. Este público, ya sea de Mislata o visitante de la bienal más familiarizado con el contexto del arte, podrá vivir la obra paseando por el pueblo y preguntando al encontrarse fortuitamente con alguno de estos trabajadores.

Quiero pensar que la obra, que es la pura generación de una situación, provocará diálogo. Diálogo entre el público y los policías y verduleros, diálogo del público consigo mismo, debatiendo sobre qué han oído unos y otros o dónde han encontrado a tal policía, y diálogo de la ciudadanía de Mislata, interesada o no a priori por el asunto. Quiero pensar que se creará esfera pública, espacio público. Creo que la escala de Mislata, ni muy grande ni muy pequeña, es perfecta para un proyecto de estas características.

Intensificar la calle, trabajar la transmisión oral, agitar la imaginación hacia lo que no se ve. Provocar situaciones de intimidad en circunstancias públicas y de comunidad en circunstancias privadas. Introducir lo sorprendente en lo cotidiano evitando lo espectacular, alejándonos de la publicidad y la propaganda.

 

Puntos de encuentro

Pregunta Fermín el artista en…

Centro Sociocultural La Fábrica, calle Felipe Bellver 23

Bar Chaplin, plaza Conde de Aranda

Kiosco la plaza, Pl. Constitución 13

Peluqueras Garló, Pl. Constitución 13

Bar Menjant, Pl. Constitución 1

Carnicería Luis Andreu, Calle Mayor 4

Verdureria, Calle Mare de Déu dels Àngels 1

Electricidad Poveda, Calle Mayor 6

Verdureria, Caller Mayor 1

Fotografos y cuentos Picchiomi, Pl. Constitución 6

Peluquero Angel Martinez, Calle Mayor 59

Luce

Luce
Alterar un muro,  2016
Blocs de Formigó
750 x 300 cm

Maneras de pintar, 2016
Pintura
215 x 240 cm

Escultura variable, 2016
Fusta
40 x 220 cm

El balcón de los balones perdidos, 2016
Pilotes
230 x 110 cm

Camuflar,  2016
Fusta
245 x 40 cm

Pisar, 2016
Tanques de ferro
Dimensions variables

 

Verónica Francés

 

Verónica Francés Molina
Pauta: Mislata, 2016
Acció participativa. Fotografia digital. Intervenció en mur. Paper i cola
Dimensions variables

Pauta: Mislata vol ser un projecte en el qual són les persones que viuen i transiten el poble les que parlen sobre elles mateixes, els seus carrers, les seves coses, allò que els agrada i allò que no. Per això s’han repartit 500 postals que es poden trobar a qualsevol lloc, a les tendes del barri, al carrer, o a centres públics. També poden arribar-te de mà d’una altra persona, ja que són reutilitzables i poden moures lliurement. Hi ha 10 models de postals, cadascuna amb un tema senzill com “Bon dia”, “El carrer”, et conviden a fer una acció com mirar cap a dalt o fer somriure a algú per fer-li una fotografia. Després has de seguir les instruccions que trobaràs a la part posterior de la teva postal, i enviar la fotografia mitjançant WhatsApp al número de telèfon que t’indica. Les fotografies rebudes seran impreses i col·locades a un mur que vol eixir de les xarxes socials digitals per trobar-se al carrer. Aquestes postals de Mislata en volta d’imposar imatges de llocs emblemàtics que la representen, volen amb cada tema crear una imatge mental a cada persona per després portar aquestes imatges a un mur col·lectiu que vol ser un instrument d’autorepresentació col·lectiva.

Daniel Tomás Marquina

 

Daniel Tomàs Marquina
La veu de les mirades. Llum i narracions col·lectives de la Moreria, 2016
Instal·lació lumínica i sonora
Fanalets de fusta, paper de polièster, llums led, altaveus
200 x 700 x 600 cm aprox.

 

Projecte d’intervenció social als carrers del barri de la Moreria de Mislata que connecta veïns i visitants amb la història i la possibilitat de conèixer racons i històries de la Vila. Es generà una dinàmica per activar records i vivències de manera col·lectiva posant l’èmfasi en la capacitat que tenim cada persona per construir la nostra pròpia història reocupant espais públics en comunitat. Fernando Alcañiz, veí de Mislata, dinamitzà un recorregut pels seus “Carrers Perduts”. Després de menjar, eixes experiències compartides es plasmaren en papers escrits pels assistents que són els que s’utilitzaren per a fer els fanalets ubicats en el solar del carrer del Rosari. La instal·lació interactuà dins d’un solar que prèviament havia estat intervingut pels veïns del carrer amb plantes, demostrant així com un espai buit i en desús pot ser un espai d’oportunitats i un punt de trobada. Acompanyant els fanalets, un paisatge sonor reprodueix la visita realitzada i ressalta les veus d’alguns veïns que construeixen les narracions d’una Moreria habitada, on han florit històries quotidianes, coneixement i sobretot espais de relacions entre persones.

 

1